La Casa de Déu que es creu una, està dividida en tres; uns oren, uns altres treballen i uns altres combaten. Aquestes tres parts que coexisteixen, no sofreixen per estar separades; cadascuna al seu torn s'encarrega d'alleujar al conjunt. Així, aquest acoblament triple no deixa de ser un; i és així com la llei pot triomfar, i el món gaudir de la pau.

Cal desembeinar l'espasa material i espiritual dels Pobres Cavallers de Crist del Temple de Salomó contra els enemics exasperats, per a derrocar tot torrassa que s'aixequi contra el coneixement de Déu, que és la fe cristiana, no sigui que es preguntin les nacions, on està Déu?

Però, és en va que ataquem als enemics de fora si abans no vencem als de dintre; pel que, purifiquem les nostres ànimes dels vicis primer i a continuació purguem la terra dels bàrbars que l'embruten.

Els Templers únicament depenem del plenipotenciari d'Aquell per qui regnen els reis i governen els prínceps. Assegurats pertot arreu, ja que la nostra ànima està coberta per una cuirassa de Fe i el nostre cos per una de ferro, no temem als dimonis ni als homes, com tampoc temem a la mort, servint a Déu al matar, i a nosaltres mateixos al morir.

Déu ho vol.

Barcelona, a 2 d’abril de l'any de Gràcia 2.007 de la Nativitat del Senyor